La Fonda Rigà de Tregurà. La historia de tres generacions2017-03-22T14:46:50+00:00

NISSAGA D’HOSTALERS DE MUNTANYA

La història d’aquest Hotel-Restaurant de la Vall de Camprodon, inaugurat l’any 1971, és sobretot la història de tres generacions que han treballat plegades per engegar i tirar endavant un negoci en un entorn, el de muntanya, que no sempre ha estat fàcil.

Els orígens

Posar un peu a la Fonda Rigà és notar la calidesa que desprenen aquells negocis que porten les famílies ben avingudes i orgulloses de saber que han arribat on han arribat fent una pinya, i la nissaga Rigat-Gardella n’és una d’elles.

La Lola feinejant a la cuina, i l’Albert regant el jardí.

Podríem dir que l’Albert Rigat i la Lola Gardella es coneixen des de sempre. Fills tots dos de Tregurà, de ben petits ja jugaven junts pels carrers i racons del poble. Ell va néixer l’any 1944 a cal Cutu, al veïnat de Baix, i es va haver d’espavilar des de ben jovenent. Tot just tenia 12 anys que ja va baixar a cuidar vaques a una masia de Vilallonga de ter, des d’on si aixecava la vista veia les cases del seu poble. Més tard va anar a fer el servei militar a Olot. S’hi va presentar voluntari.

Amb la Lola, van començar a festejar ben aviat i de ben joves, quan ell tenia 21 anys i ella 17 es van casar. Van anar a viure a cal Xec, de Tregurà de Dalt, d’on és filla la Lola, amb els pares d’ella, en Josep i la Conxita que sempre els van ajudar i fer costat tant amb el negoci hoteler com amb l’extensa família que va anar arribant.

L’esperit emprenedor de l’Albert de seguida es va associar amb la capacitat il·limitada de treball de la Lola, i durant quatre o cinc anys van regentar un petit i vell hostal que hi havia al poble mateix, a cal Tec. L’establiment també feia de botiga per als veïns del poble. Hi venien pinso per al bestiar i altres queviures. En aquell primer hostal ja tenien algunes habitacions per als clients que volien fer-hi nit o que decidien passar alguns dies de vacances al poble. Però les instal·lacions eren molt velles i per això van demanar als propietaris de fer-hi reformes i alguna ampliació per poder atrendre millor als clients. Com que els van dir que no, van decidir deixar aquell negoci de lloguer per començar-ne un de propi. I així va ser com va començar el negoci turístic, l’actual Fonda Rigà, que avui és referent a la comarca i que va obrir les seves portes a principis dels anys 70, poc abans de la inauguració de l’estació d’esquí de Vallter 2000.

La cuina de la Lola. Guisar sense presses, deixant que els rostits facin el xup-xup”

Ella sempre ha estat l’ànima de la cuina, tot i que diu que no n’ha estat mai la mestressa. Els primers anys, era la seva mare, la Conxita, qui disposava com s’havien de fer les coses; més tard van ser els seus fills els que li donaven les ordres. Sigui com sigui, la veritat és que la carta de la fonda encara conserva moltes de les receptes tal i com sempre les ha elaborat la Lola. Un estil de cuinar que no va aprendre a cap escola, és la que sempre havien fet les dones de la seva família, generació rere generació. Guisar sense presses, deixant que els rostits facin el xup-xup.

Un negoci familiar amb el relleu garantit

La Lola Gardella i l’Albert han tingut sis fills: En Daniel, en Josep, l’Albert, la Francina, en Xavier i l’Imma. Tots ells continuen vivint a la vall de Camprodon i quatre dels sis s’han dedicat al negoci de l’hostaleria. En Josep i l’Albert continuen al capdavant de la Fonda Rigà. El primer a la cuina i el segon a la sala i a la recepció. I la Francina i en Xavier s’han fet càrrec del restaurant que la família va obrir fa 15 anys Camprodon, el Pont 9. Tots ells, recorden i expliquen, que havien d’ajudar al restaurant i ja de ben petits aprenien a servir cafès als clients sense vessar-ne ni una gota ni cremar-se els dits. Aquella va ser una època de treballar dur i molt. No tancaven cap dia. Obrien fins i tot el dia de Nadal i per Cap d’Any, i mai van fer vacances. Amb tot però, rememoren aquells anys amb alegria, perquè de fet el poble a tots els nois i noies de la seva edat els tocava ajudar a casa o amb les feines de pagès, quan no eren a l’escola.

També, tots sis, tenen molt bon record del padrí Josep. El descriuen com un molt bon home, que mai es va queixar per res i que sempre els va cuidar i estimar amb devoció. També amb els clients de la fonda hi tenia un tracte excepcional. Un gran home i hoste dels seus hostes.

Aquell ambient tan proper i càlid amb els clients és el mateix que continua respirant-se avui al negoci. Malgrat que els dos fills ja són els que estan al capdavant i per tant els que n’han assumit la direcció, és fàcil trobar-se l’Albert i la Lola a la fonda. I sembla que no cal patir pel relleu de la quarta generació perquè aquest curs, un dels néts de la Lola i l’Albert, l’Arnau, ha començat a estudiar cuina a l’Escola d’Hostaleria de Girona.

Els Rigat de Tregurà

Una família que generació rere generació han lluitat i treballat per atendre de la millor manera els seus hostes, els seus clients, i mantenir l’ambient proper, càlid i afectuós, que tant els ha caracteritzat des de l’any 1971 que varen obrir per primera vegada les portes de la Fonda Rigà de Tregurà.

A les fotos anteriors, l’Albert, responsable de la sala i de la recepció de la fonda, servint l’esmorzar a uns clients. La Teresa, la dona d’en Josep, atenent uns clients. En Josep que porta la cuina de la fonda, ajudat pel seu fill l’Arnau, que aquest curs ha començat a estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Girona.

Font: Revista Les Garrotxes (article de Marta Massó). Editorial Gavarres

RESERVES
972 13 60 00

Uso de cookies

Este sitio web hace uso de cookies (cookies) de terceros para obtener información estadística sobre la navegación. Si continúa navegando, consideraremos que acepta el uso. Puede obtener más información, así como saber cómo cambiar la configuración consultando nuestra política de cookies. política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies